Cargando...
Les declaracions del govern Trump, acceptant la independència catalana com una possibilitat, o les ambigües afirmacions del president de la Comissió Europea, són un calculat i perillós atac contra la unitat.
Quan es va celebrar el referèndum escocès, tot l’Estat i la burgesia nord-americana van tancar files recolzant exlícita i contundentment el manteniment de la integritat territorial britànica.Amb Espanya les reaccions han estat, com menys, molt més tèbies.Hem viscut aquests dies un nou episodi de la calculada i amenaçadora ambigüitat dels grans centres de poder mundials quan es tracta de la unitat espanyola.En un gest insòlit, la portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Heather Nauert, es va negar a pronunciar-se a favor o en contra del referèndum de l’1-O, al·legant amb fredor no voler aprofundir en un “assumpte intern” d’Espanya. Prèviament havia declarat que EUA “treballarà amb el govern o entitat que surti del reférendum d’autodeterminació de Catalunya previst per l’1 d’octubre”. Contemplant, des de l’única superpotència, la independència unilateral de Catalunya com un fet factible que no impedirien. Negant-se a anticipar si el president Trump recolzaria públicament la unitat espanyola en la visita que Rajoy realitzarà a Washington el proper 26 de setembre, una setmana abans de l’1-O.Gairebé al mateix temps, el president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, donava una de freda i una de calenta, posicionant-se a favor de el “respecte a la legalitat emanada de les Corts Espanyoles i el Tribunal Constitucional”, però al mateix temps lliscant que “si un si a la independència de Catalunya arribés un dia, respectarem aquesta elecció”.Què està passant? Per ventura els grans centres de poder mundials aposten ara per la fragmentació d’Espanya? No sembla que sigui així. EUA veuria perillar l’estabilitat d’un enclavament tan important com Espanya, amb cada vegada més pes en els projectes militars de la superpotència. I la desestabilització d’Espanya contribuiria a aguditzar la profunda crisi que travessa la Unió Europea.Però furguen en les ferides contra la unitat, provocant que romanguin obertes per molt temps, si és una de les tradicionals formes d’intervenció emprades pels grans imperis.Aquests dies s’ha difós un informe secret, elaborat en 1990 per la Divisió de Recerca Federal de la Biblioteca del Congrés dels EUA per a les agències d’intel·ligència, seguretat i informació del Govern nord-americà, i titulat “International Security Environment to the year 2020: Global Trends Analysis”. En ell es fa una projecció a llarg termini, amb l’horitzó de 2020, de les principals tendències de la geoestrategia internacional. Assenyalant que era probable que “el declivi de l’Estat-nació tradicional en gran part d’Europa” aniria acompanyat d’un “renaixement del regionalisme”. Així consideraven també “probable” que “regions històriques com Escòcia, Baviera, Eslovàquia, Sicília, Provença i Catalunya” treballessin per aconseguir el dret a funcionar com a “entitats polítiques” amb “els seus propis interessos”. “Algunes d’aquestes regions fins i tot poden aconseguir la independència”, sentenciava l’estudi.És a dir, en els projectes i plans nord-americans per garantir la seva hegemonia es contempla la agudización dels atacs contra la unitat en determinats països, arribant fins i tot fins a la fragmentació.En les grans potències no es permet cap moviment que qüestioni o afebleixi la seva integritat territorial. La constitució nord-americana prohibeix explícitament la possibilitat de realitzar un referèndum de secessió. El Tribunal Constitucional alemany va denegar la petició del Partit de Baviera per celebrar un referèndum de ruptura al·legant que “en la constitució alemanya no hi ha espai per a processos secessionistes”.Però si que han maniobrat per afeblir la unitat dels països que controlen, com una forma d’incrementar el seu domini sobre ells. Les ambigües declaracions del govern Trump o del president de la Comissió Europea han encoratjat les ambicions dels Puigdemont.Els qui encapçalen el procés de ruptura van celebrar la victòria de Trump, afirmant que “obria una finestra d’oportunitats” que Catalunya havia d’aprofitar. I han reiterat que “Europa és pragmàtica i si la independència és un fet l’acceptarà”. Ara utilitzen les declaracions arribades des de Washington o Brussel·les com a gasolina per fer avançar l’incendi de l’1-O.La defensa de la unitat és també la lluita contra la intervenció exterior dels qui volen obrir encara més les ferides contra la unitat per augmentar el seu domini, tant a Barcelona com a Madrid.